El passat diumenge 11 d'agost de 2013 vaig anar a Tarragona a disputar el Triatló WILD WOLF
, en distància olímpica i categoria de relleus amb el nedador Pablo Quereda i el ciclista Àlex Folch, dos bons amics i amants de l'esport, com jo.
A les 10 ens vam trobar els 3 i vam anar a un bar a prendre alguna cosa i després a veure els triatletes que arribàven en categoria olímpic individual.
A les 11:30 van donar el tret de sortida de la nostra categoria i el Pablo es va llançar a l'aigua i ràpidament es va col·locar en les primeres posicions,
al cap de 23 minuts 03 segons sortia de l'aigua en tercera posició, i passava el relleu a l'Àlex que li esperàven 38km de bici repartits en 4 voltes de 9,5km pel llarg de la platja del Miracle i l'escullera del port. La primera volta va anar molt bé, en 15 minuts com ell esperava,
però a la segona li va agafar mal de panxa i va rebaixar les revolucions i va tardar 17 minuts, a la tercera va pujar el temps i a la quarta va baixar bastant el rendiment arribant fet pols a la zona de boxes a causa del mal d'estòmac, amb 1 hora 11 minuts 02 segons,
on jo ja l'esperava perquè em passes el xip i el dorsal. A les 13:05 vaig començar a córrer els 10km, que consistien en 4 voltes de 2,5km per la zona marítima. La primera volta era una mica més llarga que les altres perque venia de boxes i vaig tardar 11 minuts i mig.
Als 21 minuts i mig arribava al km 5 molt acalorat per les altes temperatures del migdia i la xafogor. Onze minuts més vaig invertir en la tercera volta i finalment vaig arribar a meta, agafat de la mà amb el Pablo i l'Àlex,
amb un temps de 43 minuts i 27 segons, una mica més del que esperava fer, però tinc l'excusa de la forta calor.
Finalment, tot i quedar 11ens de 19 amb un temps total (contant transicions) de 2 hores 19 minuts i 40 segons, vam disfrutar d'un bon matí d'esport junts que era el que voliem! Va ser una molt bona experiència que no oblidarem fàcilment, i si podem repetirem aviat!!
Era la primera edició i es commemoràven els 30 anys de Bombers Voluntaris del poble.
La cronoescalada tenia una distància de 4,5km i un desnivell de +600 metres. La sortida era un toc de sirena del camió de bombers, una manera força original. La cursa baixava una mica fins a una riera i llavors pujava per un caminet, que més tard es transformava en pista. Al km 2,5 hi havia un avituallament i allà començava la pujada seria, una pujada impossible de córrer on qui caminava més ràpid guanyava. Jo vaig estar casi tota la pujada al capdavant d'un grupet de 3 o 4 corredors, primer per unes pendents pel mig del bosc i després per una canal de roca on tots el corredors ens ajudàvem amb les mans. El tros final era una pujadeta més suau (comparada amb l'anterior!) 
que es podia fer mig caminant i mig corrent.
Finalment vaig arribar a meta amb un temps de 39 minuts i 52 segons, 
un temps força satisfactòri que em deixava en la 20a posició de 69 corredors.
